Diversos estudis han demostrat que un ús excessiu de pantalles pot estar associat amb un retard en el desenvolupament del llenguatge. Això es pot deure a la reducció del temps que els nens passen interactuant verbalment amo els seus pares i altres adults. La plasticitat cerebral és especialment rellevant en els primers anys de vida, quan el cervell està en ple desenvolupament. El temps que els infants passen amb els dispositius electrònics impedeix que puguin dedicar-lo a al-tres activitats essencials per desenvolupar connexions que afavoreixen el desenvolupament cognitiu. S’ha demostrat que existeix una relació entre un temps excessiu d’exposició a les pantalles i una disminució de la substancia blanca del cervell; la principal funció de la substancia blanca és la correcta transmissió de la informació cerebral, la qual és crucial per al desenvolupament del llenguatge i dels aprenentatges. L’estimulació del llenguatge depèn d’una interacció amb l’entorn en la vida real, i no com ocorre amb un aparell electrònic, ja que aquest no proporciona cap retroacció, sinó que limita la comunicació i les oportunitats de posar en pràctica les habilitats socials i lingüístiques dels menors.